Com fer una fideuà valenciana quan vius a Montpeller

El títol de l’article pot paréixer una miqueta excessivament específic. Però tots aquells valencians (o no valencians qui s’estimen fer fideuà) que han viscut fora de la seua terra comprendran per què faig un article tan específic: trobar els ingredients pa’ fer una fideuà com cal és complicat.

Ingredients

• 400g de fideu per fer fideuà (el gruixut, no el finet)
• 250g de gambes cuites (sí, les venen cuites per a mandrosos com nosaltres)
• 1 pebrera roja (pebrera en valencià, pebrot en català (llengües molt diferents i diferenciades))
• 1 ceba
• Mig pot de preparat de nyora (ajá! si has viscut tota la teua vida a Catalunya no tindràs ni puta idea de què coi és això)
• 1 filet de tonyina fresca, d’uns 150g (si veieu alguna tonyina que diga: «especial per sushi», agafeu eixa, que «sushi» en japonès vol dir «fideuà»)
• 1 calamar (no molt gran, que hi ha gent que li dona fàstic)
• 3 dents d’all, jolivert, sal, oli, pebre roig dolç
• 1 tomata
• 1 pot d’allioli preparat del BonPreu (sí, del bonpreu, o del mercadona, però que no tinga ou, també podeu demanar-li-ho a la iaia)

Preparació

El brou (o caldu)

• Traieu el caps a les gambes i fiqueu-los a una olla profunda amb 2 litres d’aigua, poseu-hi també jolivert i el pebre roig fins que parega que és un caldo que mola. Engegueu el foc o la vitro o la inducció a una intensitat que pose a bullir l’aigua però sense massa intensitat. El total de temps que el caldo ha d’estar bullint és 45min – 1hora.
• A una casserola a part, afegiu un xorret d’oli, la ceba trossejada, la tomata trossejada, la pebrera roja trossejada i una dent d’all picada. Afegiu-hi també dues cullerades del preparat de nyora. Deixeu-ho fregir-bullir durant uns 5-10 minuts. Després, amb una batedora, ho bateu tot a la mateixa casserola.
• Afegiu el preparat de la casserola al brou i deixeu que continue bullint lentament fins els 45min – 1hora. Aneu tastant-lo per veure com va. El més important de la fideuà és el brou. Si el tasteu després de 45min i no té molt de gust, aleshores tenim un problema… per a que això no passe, sempre podeu afegir més caps de gambes (al principi, no als 45min…), afegir algun altre peix, etc. Si vos arriba la situació que el brou no té molt de gust, el meu consell és que utilitzeu algun preparat de sopa de peix. Jo faig servir un preparat de sopa de musclos, força dens i que dóna un gust molt bo.
• Al cap de 45min – 1h, coleu el brou i el deixeu a banda. Heu de tindre almenys 1.5 litres.

La fideuà

• Prepareu la paella i engegueu el foc. Poseu-hi quatre cullerades d’oli.
• Quan estiga suficientment calent, poseu la tonyina trossejada i la cuineu una miqueta (com a mínim que per fora agafe eixe color blanc de que s’està fent). Quan estiga així, la traieu i les poseu a un recipient.
• Ara fiqueu les gambes cuites i fregiu-les una miqueta, un parell de minuts. Després les traieu i les poseu al mateix recipient de la tonyina.
• Ara fiqueu el calamar trossejat i el fregiu també un parell de minuts. El traieu i el poseu al mateix recipient de la tonyina i les gambes. Aprofiteu i adobeu eixe recipient amb jolivert.
• Ara piqueu les altres dues dents d’all i poseu-les a la paella, deixeu que es dauren una miqueta. Afegiu els 400g de fideus gruixuts i remeneu, escampeu-los al llarg i ample de la paella. Afegiu dues cullerades del preparat de nyora i continueu escampant, afegiu dues cullerades petites però ben plenes d’allioli i continueu escampant més encara. El fideus es dauraran, no és cap problema.
• Quan tot estiga ben mesclat, afegiu el brou i la tonyina i la resta de coses que estaven al recipient. Escampeu-ho tot una miqueta per a que quede equilibrat i deixeu-ho bullir suaument durant uns 10-20-30 minuts, bàsicament heu d’esperar que el brou desaparega, però també hi ha gent qui s’estima més una fideuà més meloseta.

Aquí teniu el resultat de la fideuà que jo he fet hui:

 

Notes

• Esta recepta és molt bàsica i cutre, però el resultat és força bo. Vos ho dic jo que he fet quatre milions de fideuàs
• Com ja he dit: el brou és el més important, és el trucu de l’almendrucu. Investigueu, feu proves, afegiu merdetes o traieu-ne. Tot està permès, menys el xoriço, que aquí a França hi ha molt guarro que posa xoriço a tot.

 

Recepta de coca

Este matí volia fer magdalenes, per allò de què l’any passat no vaig acabar mai d’eneixir-me’n. El problema sempre es troba en el forn. Amb uns forns, el mateix procediment ix bé i a d’altres no. Tot i així, sempre hi ha petits trucs que poden ajudar. La coca que he fet este any nou m’ha eixit molt bona.

Ingredients

• 3 ous mitjans
• 1 got de sucre blanc (250-300g)
• 1 got de farina (250-300g)
• Una tasseta d’oli de girasol (uns 100ml)
• Un sobre de llevat (Mandarín, per exemple)
• Un xorret de llet

Recepta

Primer de tot, connecteu el forn i poseu-lo per sota i a màxima temperatura.

1. En un recipient profund, heu de ficar la clara dels ous. Els rovells deixeu-los  en un got a part per ficar-los després.
2. Heu de batre les clares durant un minut. Podeu fer-ho amb una forqueta, batent molt ràpid fins que comence a blanquejar-se (no cal arribar al punt de ‘punt de neu’).
3. Ara fiqueu els rovells i barregeu-ho bé
4. Seguidament fiqueu el sucre i l’oli i continueu batent fins que quede homogeni.
5. Ara és el moment de ficar la farina poc a poc. Però ho farem tamisant-la. El millor és fer-ho amb un colador gran, d’estos de reixeta (com els coladors de suc de taronja). Poseu el colador per damunt del recipient i aboqueu la farina. Aboqueu també el llevat.
6. Aneu agitant el colador per a que la farina vaja caiguen a poc a poc a la barreja i aneu remenant al mateix temps amb una forqueta.
7. Si la barreja es fa molt espesa (fins al punt que coste remenar-la), aboqueu la llet.

Quan tingueu la barreja feta, aboqueu-la al recipient on vulgueu fer la coca. El recipient en forma de donut és ideal. Baixeu la temperatura del forn, a 3/4 del màxim (això dependrà de cada forn i al final ho haureu d’esbrinar vosaltres). Per últim, fiqueu el recipient dins del forn.

A partir d’aquí, haureu d’esperar entre15-30 minuts. Tot depèn del forn. Sabeu que tot va bé perquè veureu que la massa puja. Quan la part de dalt comence a daurar-se (encara que el forn només estiga funcionant per sota), llavors haureu de començar a considerar apagar el forn. Això depèn de moltes coses i haureu de fer proves fins que vos isca bé.