La ruïna de la Comunitat Valenciana

La ruïna de la «Comunitat Valenciana» no ve per la fi de la construcció, ni per la crisi internacional, ni ve per la mala sort.

La ruïna de la «Comunitat Valenciana» ve perquè vam decidir abandonar la nostra indústria, la nostra horta, per altres coses que donaven un benefici més ràpid.

La nostra ruïna ve i vindrà perquè vam abandonar allò que era nostre i ens vam vendre a les immobiliàries, als constructors i als promotors.

I ara que ho hem deixat anar tot, les nostres indústries i les nostres hortes estan mortes.

La «Comunitat Valenciana» ja no serveix. Ara hauríem de tornar a allò que som i que és nostre.

Ara és l’hora del país. Ara és l’hora dels valencians.

___

(sé que quan llija això dintre d’uns anys em faré vergonya, però tira que va!)

La fi de l’eternitat

Nota: Aquest article el vaig escriure fa més d’un any. No sé per què no l’havia publicat…

Acabe de llegir el llibre “La fi de l’eternitat” d’Isaac Asimov (bé, realment m’he llegit la versió castellana, perquè la catalana no hi era (si és que existeix) a la biblioteca de la Sagrada Família). Asimov va escriure aquest llibre allà per l’any 1950 i és considerat un dels millors (el millor, en realitat) dels seus llibres. I no podria estar-hi més d’acord.

M’encanten els autors de ciència ficció que imaginen i plasmen com serà el futur, què podria ocórrer i, a més, fer-ne una trama increïblement atractiva. M’he llegit el llibre en dos dies, amb això ja ho dic tot.

El llibre parla de “Eternitat”, una organització que existeix de manera paralel·la a la història de la humanitat des del segle 27 al 70.000 i que té com a propòsit “suavitzar” el curs dels esdeveniments i vetllar així pel benestar de la humanitat. És molt interessant veure com s’explica que aquesta organització fa petits canvis al llarg de la història, petits canvis que modifiquen generacions senceres, eviten guerres o altre tipus d’esdeveniments no desitjables.

Quan llig aquest tipus de llibres, el que més m’agrada és quan es parla del futur llunyà, el segle 70.000, el segle 150.000 al qual al llibre s’explica que la humanitat ha desaparegut. Sempre he pensat en aquestes dates amb una certa foscor… m’és impossible imaginar res, però m’agradaria tant poder viatjar-hi!!

La fi de l’eternitat

Els valencians i el català

Per a la darrera trobada de Softcatalà vaig estar preparant una presentació sobre els 9 mesos de Softvalencià (la pàgina, la iniciativa). Cercant informació sobre la IANA, la BCP 47 i l’acceptació de la subetiqueta valència per al codi ca (en referència al codi d’idioma) vaig trobar-me amb una enquesta molt curiosa del CIS de fa uns anys.

L’estudi sociològic del País Valencià tenia entre les preguntes una de molt interessant: «¿Considera que el valenciano es una lengua diferente i diferenciada del catalán?». El resultat era realment decebedor: a Castelló un 50% considerava que, efectivament, el valencià és una llengua diferent i diferenciada del català. A València aquest percentatge pujava al 60% i a Alacant pujava fins al 70%.

Deixant a banda la forma en què es va fer l’enquesta i el percentatge de persones que era valenciano-parlant i va respondre negativament, aquesta és una realitat trista. Malgrat a l’escola s’ensenya d’una forma o altra que «compartim llengua amb catalans, balears i algunes altres zones», els professors no sempre són clars (bé, tampoc no crec que siga un percentatge important).