Per TV3 a les Terres del Sud

En el fons tenen gràcia

Certament amb la bici es poden apreciar coses que normalment amb el cotxe no n’és possible. Anava l’altre dia jo cap al col·legi, amb el sol, els pardalets, les senyores grans creuant els carrers agarrades a fornits joves i les mares anaven passejant amb els seus fills quan, de sobte:

 Clar que sí!

VIVA EL BAKALAO!!!

PUTOS HEAVYS!!!

(això no és un cas aïllat, és una malaltia del sud d’Alacant)

Apagó a València

 La Generalitat Valenciana ha decidit, després de no sé quants anys, clausurar els repetidors que Acció Cultural del País Valencià va instal·lar per emetre la senyal de TV3 al llarg de les Terres del Sud.

Amb l’arribada de la TDT, la Generalitat Valenciana ha trobat l’excusa perfecta: i és que, per desgràcia, tenen raó. La TDT requerix que cada comunitat asigne unes llicències d’emissió quant a canals autonòmics i TV3 en cap moment ha negociat res amb la Generalitat (almenys no seriosament). El fet de que estiguera emetent a les nostres terres no era legal.

Qui té la culpa de que els valencians ja no puguem vore TV3?, doncs tot i que el govern de Camps té gran part de la culpa, els directius de TV3 i la mateixa Generalitat de Catalunya també en tenen part de culpa per no haver provat de negociar la reciprocitat de les emissions de TV3 i Canal 9 a ambdós territoris. A més, haguera sigut graciós, perquè els catalans hagueren pogut tastar la MANIPULACIÓ a la qual està sotmès Canal 9.

Què fer ara?. Doncs forçar al govern català per tal de que inicie negociacions amb la Generalitat per mostrar la verdadera cara i les verdaderes raons per les quals no s’ha permès emetre TV3 a la nostra terra. Primer això, i després anar a votar al maig al Compromís pel País Valencià, que és l’únic partit amb calat que s’ha mostrat realment més conscienciat amb aquest tema.

Tot això no és causa pel fet de que TV3 siga en català, sinó que tot això és causa de que el valencians perdrem una televisió de qualitat com poques hi han hagut. Tot això és causa de que Canal 9 val molt poc i com més avança el temps, menys val. La seua qualitat és cada dia pitjor i la seua politització cada dia més gran.
Els catalans haurien de vore l’anunci que posen de quan en quan a Canal 9 sobre l’aigua i el transvasament de l’Ebre. Si puc, gravaré l’anunci i el posaré, sembla que s’han gastat una milionada.

ELS AMANTS

No hi havia a València dos amants com nosaltres.

Feroçment ens amàvem del matí a la nit.

Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.

Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.

De sobte encara em pren aquell vent o l’amor

i rodolem per terra entre abraços i besos.

No comprenem l’amor com un costum amable,

com un costum pacífic de compliment i teles

(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).

Es desperta, de sobte, com un vell huracà,

i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.

Jo desitjava, a voltes, un amor educat

i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,

ara un muscle i després el peço d’una orella.

El nostre amor es un amor brusc i salvatge

i tenim l’enyorança amarga de la terra,

d’anar a rebolcons entre besos i arraps.

Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.

Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.

Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.

Després, tombats en terra de qualsevol manera,

comprenem que som bàrbars, i que aixòno deu ser,

que no estem en l’edat, i tot això i allò.

No hi havia a València dos amants com nosaltres,

car d’amants com nosaltres en son parits ben pocs.

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS (1924-1993)

Sa nostra terra

Acabe de llegir al blog de la desficiosa que a Calp (Calpe) construiran un hotel de 104 metres d’altura i 297 habitacions a només 6 metres del mar.

La notícia la podeu vore al diari Levante.

Per coses com aquestes cal un canvi JA. Només cal anar a votar a les urnes i donar el nostre suport a qualsevol partit menys al PP. Serem capaços de complir aquesta tasca?. Ja ho vorem, hi ha coses més importants en les quals cal pensar com per perdre el temps en xorrades.

GNU/Linux és més ecològic

A la setmana cultural que es farà al col·legi Manuel Antón a Mutxamel, m’han ofert donar classes d’introducció a GNU/Linux per als xiquets. Com que aquest any la cosa va d’ecologia, cal pegar-li una ullada a la vessant ecològica del programari lliure en general i de GNU/Linux en particular.

La primera raó per la qual GNU/Linux és més ecològic que Windows és la que fa referència al consumisme directe. GNU/Linux no està creat per complir unes xifres de vendes milionàries que requereixen unes campanyes abusives de creació de necessitats falses i de envoltoris vistosos que requereixen molta més energia per dissenyar-los i fabricar-los que no pas un envoltori normal. Més enllà, GNU/Linux no necessita cap tipus publicitat bassada en despeses milionàries, perquè qui fem publicitat som els usuaris, amb la nostra veu.

La segona raó també té a veure molt amb el consumisme. I és que cada nova versió de Windows ens obliga a haver d’actulitzar el sistema per gaudir d’ella. Fins i tot, existeixen casos als quals empreses senceres estan obligades a actualitzar-se perquè es deixa de donar suport a versions anteriors. Això suposa haver de llençar ordinadors i haver de comprar-ne nous. Amb GNU/Linux això no passa: existeixen versions que aprofiten els ordinadors més lents i versions que aprofiten els ordinadors més potents. Sempre, tinguem l’ordinador que tinguem, podrem trobar una versió de GNU/Linux que s’emmotlle a les nostres necessitats i mai se’ns obligarà a passar-nos a una versió més nova que requerisca un ordinador millor. Per altra part, també cal dir que GNU/Linux aprofita millor els recursos dels ordinadors.

La tercera raó té a veure amb GNU/Linux com a sistema operatiu en sí mateix i la seua filosofia de col·laboració. Això suposa que tot es fa pel bé de la comunitat -evidentment tothom qui aporta alguna cosa és reconegut pels altres i això suposa una satisfacció ‘impagable’-. En cap moment la finalitat justifica els medis, cosa que suposa que els medis -la seua filosofia i tot allò que comporta- es mantenen en peu. Aquesta filosofia és indirectament solidària, indirectament igualitària, indirectament desinteressada. Tots aquests principis donen als usuaris que ho comprenen unes idees de com haurien d’ésser les coses a aquest món incloent el marc ecològic i la necessitat de aprofitar els recursos dels quals disposem al màxim.

Fi de la treva (mai és tard si la dita és bona)

Deshores

He eixit del pis de la Neus a Barcelona a les 9 del matí. He arribat a casa a Sant Joan a les 16 hores.

Què? Com ho veieu?, qualsevol diria que en eixir del portal allà a Barcelona m’ha agarrat Superman, m’ha pegat quatre voltes al món i després m’ha portat a casa a Alacant. He vist un munt de meravelles: cubanitas bailando y cantando, japonesos treballant dur, xinesos amuntonats als carrers de Pekín, he vist de passada al Bin Laden (que estava amb Sadam) i també hem parat, ja prop de casa, a Venècia a fer-nos unes pizzetes d’aquestes tan bones.

Ja veieu, tot a punt per arribar a casa abans de les cinc… qui poguera!.

Ara bé, canvieu el superman per una senyoreta amb cara de mala òstia al metro, a les cubanitas ballant i cantant per una immensitat de gent anant cap ací i cap allà a l’estació, als xinesos amuntonats fiqueu-los tots al bar del tren, al Bin Laden amb el tio que tenia al costat del meu seient i a eixa “pizzeta tan bona”, substituïu-la per un entrepà congelat i mal escalfat.

Però la realitat supera a la ficció, i és que quan he arribat a Alacant he anat directe a agarrar el bus. Justament acabava d’arribar. El conductor ha baixat del bus, ha tancat les portes i se n’ha anat a prendre’s un cafenet al bar d’enfront. Al cap de vint minuts ix del bareto, obre el bus i entrem. Tanca les portes i, sense cap raó que estiguera a la vista, hem estat deu minuts amb les portes tancades, passant calor i sense moure-nos.

La resta de la història del “23” ja la coneix molta gent, així que no la repetiré.

Benvingut a casa!!

Una vesprada, 50 cd’s

Buah, acabe ara mateix de gravar l’últim cd d’Ubuntu Edgy.

Ni més ni menys que 50 cd’s que he gravat al llarg de tota la vesprada. Aquestos cd’s són per a les jornades que comencem dimarts…

Buf, me’n vaig al llit però ja.

11-M

Avui és 11-M i que aquell dia, ara fa tres anys va voler enganyar-nos continua igual.

“Volem saber”, diuen, imitant als qui aquell tràgic dia no ens vam creure que haguera sigut ETA, tot i que Acebes insistia en que no era així i qui diguera el contrari seria un “miserable”.

L’11-M fou conseqüència de la guerra d’Irak. Van morir dues-centes persones. Hagueren mort si no hi haguérem participat?. Qui sap.

L’única cosa que em molesta és que siguen incapaços d’admetre que es van equivocar. Pitjor encara, no només no es van equivocar, sinó que és el PSOE qui va tindre la culpa de tot allò.

No es tracta de tindre raó o no, es tracta de que no es pot parlar amb veritats absolutes, es tracta de respecte, es tracta de joc democràtic, de diàleg, de discussió: ES TRACTA DE POLÍTICA. La política no és confrontació.

No podem desentendre’ns, jo també estic cansat. Però si no hi ha qui demane enteniment i raonament, la política serà només una eina de control contra nosaltres.

Dubtem d’allò que passa i d’allò que ens diuen.