Si no fora per Softcatalà, jo no estaria ací. No hauria viscut a Barcelona, ni a Montpeller i encara menys a Burdeus. No hauria trobat les faenes que m’han permès créixer com a persona, desenvolupar-me, aprendre idiomes, afinar el coneixement de la meua estimada llengua.
Sense Softcatalà la meua vida hauria sigut totalment diferent. Absolutament diferent.
És per això que estic tan agraït. Softcatalà ha sigut una convicció, una forma de vida durant els darrers 12 anys, possiblement més. La meua vida i el meu temps lliure el vaig dedicar amb molta alegria i convicció a traduir programari, a fomentar el català en les TIC, a moure el programari en valencià al meu País. A més, fa 2 anys vaig poder dedicar-me al projecte de la nova web. Remunerat!
Gràcies a Softcatalà vaig trobar la meua primera faena, i la segona. I la resta ja van venir soles. Gràcies a Softcatalà conec Catalunya, i els catalans. L’Ateneu, Laie, Terra d’escudella, les calçotades, la via verda Ripoll – Girona…
Només de pensar-hi se’m posa la pell de gallina.
Però està clar que Softcatalà és només un nom. Progcatalà podria ser també…
Softcatalà és Xavi, és Jordi, és Anna, és Toni, és Marc, és Robert, és Vicent, és Josep, és Eduard, és Xavier, és Gil, és Silvia, és Diana. I evidentment molts més, però aquests són els que m’han marcat.
La riquesa de tots ells és immensa. I quan parle de Softcatalà, parle d’ells.
Em sent afortunat d’haver treballat amb ells, d’haver viscut amb ells, d’haver crescut amb ells.
Però sent que aquesta etapa de la meua vida s’acaba. Hi ha moltes raons, bàsicament perquè tot canvia tard o d’hora. Ja no vull dedicar el meu temps lliure a estar davant d’una pantalla. Sent la necessitat de moure’m, d’eixir de la cambra tecnològica i descobrir un món diferent.
D’això ja se’n han adonat els meus companys. De fa temps.
Gràcies Jordi Mas i Xavi Ivars. Vos admire, vos he près com exemples per molts camps de la meua vida.
Ho continueu sent, i Softcatalà continua sent part de mi.
Necessitava escriure-ho en veu alta.
Desarmats 