Aigua i Ebre

Aquest matí m’he aixecat amb ma mare dient-me que això del transvassament de l’Ebre està creant un enrenou molt gran. Clar, jo no estic a favor de res d’això. De fet, estic fins als collons.

Fins als collons perquè continuem veient les coses des dels punts de vista que no toquen. En lloc de parlar per què hem arribat a un punt on la ciutat de Barcelona es troba en situacions “extremes” de necessitats d’aigua; parlem de quin és el millor mètode per portar més aigua a Barcelona.

Però, per què no parlem per què estem en una situació tan excepcional?. La causa és senzilla: la població de Barcelona, la del litoral català i valencià ha augmentat de forma molt important durant els darrers anys. Això ha suposat que les necessitats d’aigua també han augmentat.

Si mirem els resultats dels estudis de l’INE, durant els primers 5 anys del nou segle, l’augment va ser prou important. A partir del 2005 sembla que el consum haja baixat poc a poc. Ara bé, té sentit que l’augment de demanda no haja suposat que els envasaments hagen perdut l’aigua sobtadament: al contrari, el consum excessiu ha suposat que cada any s’anara reduint poc a poc l’aigua emmagatzemada als envasaments.

Aleshores, què hem de fer?. Doncs, la veritat, ja no ho tinc clar i ja no sé si paga la pena amoïnar-s’hi. És a dir, vam estar oposant-nos a la política dels transvasaments i el PSOE va actuar en conseqüència. Ara, però, torna a plantejar un transvàs. Està clar que no és el mateix que allò que dèiem PHN i demés, però en aquest país tenim un problema seriós amb l’aigua: sembla que no sabem fer-la servir. Perquè hi ha altres països on plou molt menys, tenen encara més població i l’aigua és un “problema” que s’ha resolt més o menys bé.

I ara, ací, més transvasaments per suportar la política dels constructors. I què més?.