El grup d’amics

Abans de parlar de la manifestació que avui ha tingut lloc a València, en commemoració dels 300 anys de la Batalla d’Almansa, vull parlar del meu grup d’amics.

Avui ha sigut la novena (?) vegada que hem hagut de “cancel·lar” una “cita”. I és que a mesura que passa el temps ens costa més estar reunits i fer coses junts. A vegades em sembla que la relació d’un grup d’amics té molt a veure amb la relació que pot tindre una parella.

Passem per moltes fases, i és que la nostra amistat ha durat des de al menys 11 anys -tot i que els membres del grup han canviat unes quantes vegades-. Hem passat temps bons, temps dolents, temps indiferents, separacions, reagrupacions… semblava sempre, però, que els nostres camins anaven prou junts com per poder gaudir de l’amistat durant molt, molt, molt de temps. I així ha sigut.

Però, de la mateixa forma que passa amb les parelles, la relació sembla que s’ha anat refredant. Sí, és cert que el punt actual és conseqüència de punts anteriors que vam deixar passar. Alguns han volgut més, altres ens hem mantingut probablement poc innovadors, altres han preferit anar-se’n i d’altres s’han cansat de lluitar sense rebre res a canvi. És normal que les coses siguen com ara són, és culpa de tots -o de ningú-. La vida és com és, l’amistat canvia i potser les coses s’acaben. És clar que allò que hem viscut junts no ens ho lleva ningú. És clar que, un més, d’altres menys, ens hem volgut molt i hem tingut dependència els uns dels altres. Les situacions canvien, però. Ja no som els mateixos i mai ho tornarem a ser.

Avui ha sigut una vegada més que no hem pogut quedar. Perquè faltava gent: perquè ja no quedem més que els tres de sempre i, si falla un, doncs no té sentit. Si som dos, farem una altra cosa en un altre lloc.

Per la meua part, he d’admetre que m’he mantingut passiu. Que hi ha certes coses que no m’acaben d’agradar: com per exemple que jo sóc un “xic de dia” i per la nit a dormir. I com a grup no hem sabut fer altres coses en els últims anys més que quedar a prendre alguna cosa per la nit i moltes poques coses de dia. Potser ens hem tornat massa individualistes, no ho sé.

És clar que l’amistat entre nosaltres continua allà davant. Però és clar que el grup ja no és cap grup i cal acceptar ja fa temps que no ho érem. Els nostres objectius ara són diferents i cal mirar endavant i trobar nous camins.

Camins que ara s’esvaeixen.  Camins que ja són nous.

El grup d’amics

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s