Preparant el canvi

Aquesta vegada tot ha anat més ràpid del que em pensava. Després de gairebé dos anys a Montpeller, toca canviar. Crec que el canvi em costarà molt més d’assimilar que en altres ocasions. Primer va ser Alacant – Dublín, després va ser Alacant – Barcelona, més tard Barcelona – Montpeller… i ara, deixe Montpeller.

La N. ja m’ho deia: Montpeller m’agrada perquè em recorda a Alacant. És genial tindre els amics a prop, és genial alçar-se pel matí i no sentir el rerefons de la ciutat, no plou molt, el clima no és molt diferent d’Alacant (una miqueta més fred, però realment acceptable).

He trobat a gent que aprecie molt. Supose que el fet que siguen «diferents», fa que me’ls mire d’una manera especial. Els francesos que he conegut tenen una cultura que realment no és tan llunyana de la nostra, però he de dir que m’he sentit atret. No sabria com explicar-lo: tenen una actitud que no és gaire negativa respecte a les coses que passen en la vida. Són gent activa, amb ganes de fer coses i gaudir de la vida de la mateixa manera que jo ho vull fer. Supose que això ha sigut un punt clau.

Montpeller és una ciutat xicoteta, més xicoteta que Alacant. Però és capital de regió i té molta vida. Al voltant de Montpellier hi ha moltíssims llocs on anar de senderisme, llocs on fer BTT i on practicar tot tipus activitats (el cànyoning va ser brutal!). Tenim un riu que es diu «Lez» que va de Montpeller fins a la platja. Hi ha un camí per vianants que va tota l’estona al seu costat. Un camí que he recorregut moltes vegades. Sempre em quede meravellat de veure l’horitzó cada volta que vaig caminant o corrents o en bicicleta per aquest camí.

Vaig en bicicleta a tot arreu: a la faena, a beure cerveses amb els amics, quan eixim de festa.

A més, em sent especial perquè sóc estranger. No ho negaré. Amb això sempre tens un punt especial que no tens al teu país, i m’agrada.

Parlar francès també és una de les coses que m’agrada. Una llengua molt bonica, grans músics, grans comediants, grans pel·lícules. És una llàstima marxar abans d’hora: el meu francès encara és força dolent.

A la faena he treballat amb gent molt especial. M’han ensenyat moltes coses que només s’aprenen treballant amb els millors. Sóc un professional millor gràcies a ells.

Aquests darrers dies a Montpeller tinc el cor més obert del que l’havia tingut en molt de temps. Em mire tot amb molta atenció: les persones, el paisatge, el que passa al meu voltant. Estic trist, però estic content perquè aquesta és una experiència tan meravellosa… Això és part de la vida.

Estic fent una maleta que no pesa res que portaré amb mi la resta de la meua vida. I sóc conscient.

Sóc conscient.

Sóc conscient.

Estic trist perquè tot s’acaba i perquè tot torna a començar. Estic feliç perquè tot s’acaba i perquè tot torna a començar.