Aquesta és la fi d’aquest blog.
Per què? Perquè la persona que el va començar ja no existeix. En queden restes, ací i allà. A voltes mire a l’espill i la veig, veig a la persona que va començar a escriure i recuperar articles al 2006, traslladant tots els articles que abans havia fet a un altre blog.
A voltes vaig caminant pels mateixos carrers per on l’autor del blog caminava i puc sentir el que ell sentia. Són sensacions, que arriben ràpidament i em toquen el cor, i després marxen.
A voltes dorm al llit on ell dormia, i tinc els mateixos malsons.
A voltes vaig a la vora del mar, per mirar-la i sentir-la com ell ho feia.
A voltes mire les seues fotos i en els seus ulls puc veure totes les promeses que un dia va fer.
Ell probablement no sap que les coses acabarien d’aquesta manera. Si li ho haguera dit, em diria que no, que això no podia passar i que faria tot el possible perquè no passara. Però ningú mai no li ho va dir, i possiblement ell no va fer tot el possible perquè no passara.
I és per això que hui, 17 d’octubre de 2015, un dia que no té res d’especial per mi, ni per ell, s’escriu l’últim article en aquest blog.
Gràcies a tots el que l’heu llegit i gaudit.
I fi.
Desarmats 