A l’escola d’estiu d’aquest any no he tingut l’oportunitat de fer fotos i gravar vídeo com ho vaig fer l’any passat. L’any que ve, si no faig curs, provaré de centrar-me bé en aquest aspecte i fer un xicotet muntatge, perquè cal.
De l’escola d’estiu destaque els següents punts:
1) El curs que he fet. Que m’ha donat una molt bona experiència com ja vaig explicar l’altre dia.
2) La ponència d’Elena Simón: UNA PASSADA. Va estar una hora i mitja xarrant sense parar, tot seguit, sobre la desigualtat a l’educació (i al món). Tothom se l’escoltava sense dir ni res, una llàstima que no puga fer ací un resum.
3) El recital. Del qual també he dit alguna cosa. El vam fer a la teteria i vam estar allà reunits unes quantes hores gaudint de la companyia, de la guitarra i de les poetes.
4) La cloenda. Tot i que no tan bona com l’any passat, s’ha de dir que va estar prou bé. Ací tinc una foto quan vaig estar contant la metàfora dels cuiners que comparteixen les receptes. Per cert, vaig armar-me un lio que te cagues, perquè volia fer-la en castellà, però vaig començar en valencià sense adonar-me i després vaig voler canviar i m’eixien les paraules en valencià i al final vaig fer-ho en valencià. I clar, la gent es va riure prou… jeje.
5) El sopar de cloenda. On vam ballar i ballar i ballar…
Com a anècdota he de comentar que des del primer dia vaig ser adoptat per una família formada per una mare, un pare i una filla. Van seure al meu costat i me van adoptar (realment vaig ser jo qui va seure al seu costat i vaig considerar-me adoptat, jeje). Ací teniu una foto:
En definitiva i com ja vaig dir, una edició per no oblidar. Hi han hagut prou més coses que no he tingut temps a posar. Un parell de cosetes més són:
- A la cloenda va espatllar-se el so de l’ordinador. Clar, vaig anar a vore què era, vaig provar a veure si era el so de l’equip o el so de la presentació (i ho vaig comprovar simplement posant una cançó que va sonar). I clar, com que la cançó sonava, tot el món es pensava que ja l’havia arreglat, quan només havia fet una prova de so. Van aplaudir-me… jeje
- Altra cosa curiosa és que a la meua classe d’informàtica vaig demanar-li a un si tenia un llapis. Em va preguntar que si el que volia gravar era molt gran ja que no li quedava prou espai. Jo li demanava un llapis per escriure… jejejeje
En fi: renovació pedagògica. Però amb diversió.
Desarmats 